Pronúncia: ɛ̃fleʃiʀ
-
verb transitiu
- corbar, desviar. Le prisme infléchit les rayons lumineux, el prisma desvia els raigs lluminosos.
- figuradament modificar, canviar. Infléchir la politique d’un parti, modificar la política d’un partit. verb pronominal
- doblegar-se, cedir intr. La poutre s’infléchit, la biga cedeix.
- figuradament desviar-se, decantar-se. La politique du parti s’est infléchie à droite, la política del partit s’ha desviat cap a la dreta.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç