insister

Pronúncia: ɛ̃siste
    verb intransitiu
  1. insistir. Il insistait sur cette question, insistia en (o sobre) aquesta qüestió.
  2. inutile d’insister no val la pena que insisteixi (o no serveix de res insistir).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç