Pronúncia: ɛ̃stʀɥiʀ
-
verb transitiu
- pròpiament ciències militars i dret instruir. Instruire une affaire, instruir un sumari.
- [de] posar al corrent (de), informar (de), assabentar (de). Il n’avait instruit personne de ses intentions, no havia assabentat ningú de les seves intencions. verb pronominal
- instruir-se.
- dret [une affaire] instruir-se.
- s’instruire de informar-se (o posar-se al corrent, o tenir coneixença, o assabentar-se) de. Il tenait à s’instruire des circonstances de l’accident, tenia molt d’interès a tenir coneixença de les circumstàncies exactes de l’accident.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç