insu

adjectiu
1. à l’insu de qqn sense saber-ho (o sense fer-ho saber a, o al darrere de fam). Il a acheté ces terres à l’insu de tout le monde, ha comprat aquestes terres sense saber-ho ningú. Il a parlé avec le directeur à mon insu, ha parlat amb el director sense saber-ho jo (o al meu darrere).
2. à son insu sense saber-ho (o amb el seu desconeixement).
   • [sans en avoir conscience] inconscientment (o sense saber-ho). Il s’est nui à son insu, s’ha perjudicat inconscientment.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç