Pronúncia: ɛ̃sylte
-
verb transitiu
- insultar. verb transitiu indirecte
- [à] antigament ofendre, renegar de.
- [constituer un défi par contraste] ésser un insult (o una ofensa). Sa richesse insultait à la pauvreté de ses voisins, la seva riquesa era un insult a la pobresa dels seus veïns.
- antigament blasfemar.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç