interdire

Pronúncia: ɛ̃tɛʀdiʀ
    verb transitiu
  1. prohibir, interdir lit, vedar infr, entredir ant. Il lui interdit de parler, li prohibeix de parlar. On lui a interdit le sel, li han prohibit (o té prohibida) la sal.
  2. [empêcher] prohibir, impedir, fer impossible, no fer possible. L’attitude impérialiste de ce pays interdit tout espoir de paix, l’actitud imperialista d’aquest país fa impossible qualsevol esperança de pau. Sa mauvaise santé lui interdit de travailler, la seva mala salut li impedeix de treballar.
  3. [suspendre] inhabilitar, suspendre.
  4. cristianisme entredir.
  5. figuradament [troubler] sobtar, sorprendre, deixar parat -ada (o de pedra, o clavat -ada fam), desconcertar.
  6. il est (formellement, ou expressément, ou absolument) interdit de (faire qqch) és (terminantment, o taxativament, o concloentment, o totalment, o expressament) prohibit (de). Il est interdire de fumer, és prohibit de fumar.
  7. verb pronominal
  8. prohibir-se, tenir-se prohibit -ida. Elle s’interdit tout abus, es prohibeix qualsevol abús.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç