interdit
| -ite

Pronúncia: ɛ̃tɛʀdi -it
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament prohibit -ida, interdit -a lit, vetat -ada infr. Un film interdit aux moins de seize ans, un film prohibit als menors de setze anys. Une passion interdite, una passió prohibida.
  2. dret i cristianisme entredit -a, interdicte -a, en entredit. Un prêtre interdit, un capellà entredit.
  3. [banni] expulsat -ada, bandejat -ada. Un journaliste interdit d’antenne, un periodista expulsat de la ràdio (de la televisió).
  4. [ahuri] sobtat -ada, sorprès -esa, parat -ada, desconcertat -ada, petrificat -ada, estupefacte -a, palplantat -ada, bocabadat -ada. Être interdit, quedar parat.
  5. être interdit de séjour estar sotmès -esa a una prohibició (o interdicció) de residència.
  6. reproduction interdite prohibida la reproducció.
  7. stationnement interdit estacionament (o aparcament) prohibit.
    8. masculí i femení
  8. [personne interdite] interdicte -a.
  9. [incapacité] inhabilitat -ada.
  10. [banni] bandejat -ada.
    11. masculí
  11. dret i cristianisme [sentence] entredit, interdicte.
  12. [tabou] prohibició f, tabú. Elle aime transgresser les interdits, li agrada transgredir els tabús (o saltar-se les prohibicions). Un interdit alimentaire, una prohibició alimentària.
  13. frapper d’interdit un produit entredir (o prohibir) un producte.
  14. jeter l’interdit sur qqch posar en entredit alguna cosa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç