invite

Pronúncia: ɛ̃vit
    femení
  1. jocs d’entreteniment envit m.
  2. figuradament envit m, invitació. Ses mots étaient une invite à partir, les seves paraules eren una invitació a marxar .
    • incitació. Elle n’avait pas cédé à ses invites, no havia cedit a les seves incitacions.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç