jaillir

Pronúncia: ʒajiʀ
    verb intransitiu
  1. brollar, adollar lit, sorgir. Le sang jaillissait à gros bouillons, la sang brollava a borbolls.
  2. figuradament [apparaître, se montrer] sorgir, sortir. Une ombre jaillit de l’obscurité, una ombra va sorgir de la foscor .
    1. [apparaître soudain, dégager] sorgir, sortir, saltar. Les balles faisaient jaillir des étincelles sur le trottoir, les bales feien sorgir guspires a la vorera.
    2. [apparaître avec force, fuser] sorgir, esclatar, prorrompre. Un cri jaillit de sa poitrine, va sorgir un crit del seu pit.
    3. [apparaître, se montrer, rester] surar, aparèixer, mostrar-se pron, perdurar. La vérité finira par jaillir, la veritat surarà (es mostrarà) finalment.
  3. de la discussion jaillit la lumière de la discussió, en sorgeix la llum.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç