jeter

Pronúncia: ʒ(ə)te
    verb transitiu
  1. [projeter loin] llançar, tirar, engegar.
  2. [étendre] llançar. Elle lui jeta les bras autour du cou, li llançà els braços al voltant del coll. Le vent jeta le navire à la côte, el vent llançà el vaixell a la costa. Il lui a jeté un regard de haine, li va llançar una mirada d’odi.
  3. [mettre, déposer] tirar. Elle vient de jeter la lettre à la boîte, acaba de tirar la carta a la bústia. Elle jeta un châle sur ses épaules, es va tirar un xal damunt les espatlles.
  4. [émettre, lâcher] llançar, deixar anar, amollar. Ils jetaient des cris, llançaven crits.
  5. [rejeter] llençar. Il faut jeter ces vieux papiers, s’han de llençar aquests paperots.
  6. [une plante] brotar, rebrotar, rebrollar, capllevar, rebollar.
  7. [incliner, pencher] tirar, decantar, inclinar, avançar. Il jeta sa tête en avant, va tirar el cap endavant.
  8. [épancher, verser] vessar, abocar, buidar. Il jetait des larmes de douleur, vessava llàgrimes de dolor. Le serpent jeta son venin, la serp buidà el seu verí.
  9. figuradament [établir] posar. On a jeté les fondements de la maison, s’han posat els fonaments de la casa. Jeter les bases d’une société, posar les bases d’una societat .
    • [répandre] escampar, estendre. Ils ont jeté le trouble parmi la foule, han escampat la confusió entre la gent.
  10. bon à jeter per a llençar. De vieux vêtements bons à jeter, roba vella per a llençar.
  11. en jeter familiarment fer patxoca (o fer goig). Elle en jette, sí que fa goig. Ça en jette !, quin goig! Il en jetait plein la vue, feia un goig de por (de mil dimonis).
  12. jeter à la face (ou à la figure) figuradament tirar (o clavar, o fer petar) per la cara.
  13. jeter à la tête de qqn familiarment tirar pel cap d’algú.
    1. figuradament [reprocher] tirar (o clavar) per la cara d’algú.
    2. [étaler] fregar per la cara (o pels morros fam). Il nous jetait à la tête son succès toujours, ens fregava per la cara el seu èxit.
  14. jeter (à) bas (ou à terre) tirar a terra (o aterrar, o abatre).
    figuradament [anéantir] tirar per terra (o desfer, o anorrear). Ils avaient jeté à bas tous leurs espoirs, havien tirat per terra les seves esperances.
  15. jeter dans le doute deixar en el dubte.
  16. jeter dans l’embarras posar en una situació difícil (o delicada, o en un mal pas, o en destret lit).
  17. jeter de la lumière sur qqch portar llum a alguna cosa (o projectar llum sobre alguna cosa).
  18. jeter de l’ombre sur qqch estendre l’ombra sobre alguna cosa (o cobrir d’ombra alguna cosa).
  19. jeter de profondes racines figuradament arrelar fortament (profundament).
  20. jeter en moule tecnologia [une figure, etc] emmotllar.
  21. jeter l’épouvante (ou l’effroi) escampar la por (o l’espant).
  22. jeter les dés jocs d’entreteniment tirar els daus.
  23. jeter le trouble dans les esprits sembrar la confusió (en els ànims, o en la gent).
  24. jeter l’œil (ou un coup d’œil) figuradament donar un cop d’ull (o una ullada).
  25. se faire jeter [d’un travail] fer fora algú. Il s’est fait jeter du boulot, l’han fet fora de la feina.
  26. jeter sur le papier figuradament esbossar (o gargotejar). C’est une idée jetée sur le papier, és una idea tan sols esbossada.
  27. jeter un froid figuradament donar (o clavar) un ensurt (o espantar, o esglaiar).
  28. jeter un pont construir un pont.
    figuradament [de dialogue, etc] establir un pont.
  29. jeter un sort llançar un sortilegi (o un malefici, o un mal d’ull), o ullprendre.
  30. n’en jetez plus (la cour est pleine) familiarment (ja n’hi ha) prou (o alto les seques)!
  31. verb pronominal
  32. llançar-se, tirar-se. Il s’est jeté par la fenêtre, s’ha tirat per la finestra.
  33. [s’étendre] llançar-se, tirar-se, estirar-se, ajeure’s, ajaçar-se. Elle s’était jetée sur son lit, s’havia tirat al llit.
  34. [déboucher] desembocar intr, desguassar intr.
  35. figuradament [se lancer] llançar-se, abocar-se. Ils se sont jetés dans l’affaire avec audace, es van llançar en l’afer amb audàcia.
  36. se jeter à corps perdu dans figuradament llançar-se (o tirar-se) de cap en.
    1. se jeter à la tête de qqn presentar-se de cop a (o anar a trobar, o abordar, o saltar al damunt d’)algú.
    2. insinuar-se (o fer l’aleta) a algú.
  37. se jeter contre estavellar-se contra.
  38. se jeter dans les bras de qqn llançar-se als braços d’algú.
  39. se jeter de côté fer-se a un costat (o enretirar-se, o apartar-se, o arraconar-se).
  40. se jeter sur qqn llançar-se sobre (o abraonar-se sobre o contra, o atacar, o saltar sobre) algú.
  41. s’en jeter un familiarment [verre] fotre-se’n (o clavar-se’n) un. S’en jeter un derrière la cravate, fotre-se’n un coll avall.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç