jugement

Pronúncia: ʒyʒmɑ̃
    masculí
  1. [opinion] judici, juí, opinió f, parer. Émettre (ou exprimer, ou porter) un jugement, emetre (o expressar, o donar) un judici. Jugement de valeur, hâtif, téméraire, judici de valor, precipitat, temerari. Revenir sur ses jugements, canviar d’opinió.
  2. [discernement, entendement] judici, juí, discerniment, criteri, seny, coneixement, enteniment. Avoir du jugement, tenir criteri. Erreur de jugement, error de judici. Manquer de jugement, no tenir criteri. Troubler le jugement de qqn, trasbalsar l’enteniment d’algú.
  3. dret [action de juger] judici, jutjament infr. Le jugement d’un accusé, el judici d’un acusat .
    • [sentence] judici, sentència f, decisió f. Jugement en premier ressort, decisió en primera instància. Jugement exécutoire, sentència executòria. Jugement par défaut, judici en rebel·lia. Faire appel d’un jugement, recórrer una sentència. Prononcer (ou rendre) un jugement, pronunciar una sentència.
  4. au jugement de a judici (o a parer, o segons l’opinió) de.
  5. homme de jugement home de seny (o assenyat, o de judici recte).
  6. jugement de Dieu antigament dret judici de Déu.
  7. (ou jugement dernier) cristianisme el Judici (final). Au jour du jugement, el dia del Judici.
  8. jugement de Salomon figuradament decisió f salomònica.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç