juger

Pronúncia: ʒyʒe
    verb transitiu
  1. jutjar, judicar infr. Juger un accusé, jutjar un acusat.
  2. [arbitrer] jutjar, judicar infr. L’histoire nous jugera, la història ens jutjarà.
  3. [arbitrer, arranger] arbitrar, arreglar. Juger un différend, arreglar un conflicte.
  4. [décider] decidir. C’est à toi de juger ce qu’il faut faire, ets tu qui ha de decidir què cal fer.
  5. [apprécier, examiner] jutjar, judicar. Juger favorablement, jutjar favorablement.
  6. [considérer] considerar, trobar, jutjar infr. Elle l’a jugé insuffisant, ho ha considerat insuficient.
  7. [imaginer] imaginar. Juge combien ça m’a étonné, imagina com m’ha sorprès això.
  8. verb intransitiu
  9. jutjar, judicar.
  10. masculí
  11. jugé.
  12. verb pronominal
  13. [s’examiner] jutjar-se, judicar-se.
  14. [se considérer] considerar-se.
  15. verb transitiu indirecte
  16. [de] [émettre une opinion] jutjar sobre, opinar sobre. Juger des faits particuliers, opinar sobre fets concrets.
  17. [imaginer] imaginar. Juge de ma surprise !, imagina la meva sorpresa!
  18. autant qu’on puisse en juger segons em sembla (o tal com em sembla).
  19. en juger opinar (o veure-ho). Il en juge différemment, opina de manera diferent.
  20. il est difficile d’en juger fa de mal dir.
  21. il ne faut pas juger de l’arbre par l’écorce les aparences enganyen (o l’hàbit no fa el monjo, o no és or tot el que lluu).
  22. juger d’une chose comme un aveugle des couleurs opinar sobre una cosa sense tenir-ne criteri.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç