Pronúncia: ʒyʒe
-
verb transitiu
- jutjar, judicar infr. Juger un accusé, jutjar un acusat.
- [arbitrer] jutjar, judicar infr. L’histoire nous jugera, la història ens jutjarà.
- [arbitrer, arranger] arbitrar, arreglar. Juger un différend, arreglar un conflicte.
- [décider] decidir. C’est à toi de juger ce qu’il faut faire, ets tu qui ha de decidir què cal fer.
- [apprécier, examiner] jutjar, judicar. Juger favorablement, jutjar favorablement.
- [considérer] considerar, trobar, jutjar infr. Elle l’a jugé insuffisant, ho ha considerat insuficient.
- [imaginer] imaginar. Juge combien ça m’a étonné, imagina com m’ha sorprès això. verb intransitiu
- jutjar, judicar. masculí
- jugé. verb pronominal
- [s’examiner] jutjar-se, judicar-se.
- [se considérer] considerar-se. verb transitiu indirecte
- [de] [émettre une opinion] jutjar sobre, opinar sobre. Juger des faits particuliers, opinar sobre fets concrets.
- [imaginer] imaginar. Juge de ma surprise !, imagina la meva sorpresa!
- autant qu’on puisse en juger segons em sembla (o tal com em sembla).
- en juger opinar (o veure-ho). Il en juge différemment, opina de manera diferent.
- il est difficile d’en juger fa de mal dir.
- il ne faut pas juger de l’arbre par l’écorce les aparences enganyen (o l’hàbit no fa el monjo, o no és or tot el que lluu).
- juger d’une chose comme un aveugle des couleurs opinar sobre una cosa sense tenir-ne criteri.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç