jurer

Pronúncia: ʒyʀe
    verb transitiu
  1. jurar. Je suis innocent ; je le jure !, soc innocent: ho juro! Jurer fidélité à qqn, jurar fidelitat a algú.
  2. literàriament jurar per. Jurer Dieu, jurar per Déu.
  3. Dieu en vain tu ne jureras cristianisme no faràs servir el nom de Déu en va.
  4. il ne faut jurer de rien no diguis mai d’aquesta aigua no en beuré.
  5. je n’en jurerais pas no ho juraria (o no hi posaria les mans al foc).
  6. j’en jurerais ho juraria (o hi posaria les mans al foc).
  7. je te le jure sur la tête de mes enfants t’ho juro per la salut dels meus fills (o per la memòria del meu pare).
  8. je vous jure ! familiarment us ho asseguro! Ce n’était pas une excuse, je vous jure !, no era una excusa, us ho asseguro!
  9. jurer ses grands dieux jurar per tots els sants (o per tots els déus).
    10. verb intransitiu
  10. jurar. Jurer sur la Bible, jurar sobre la Bíblia.
  11. [sacrer] renegar, blasfemar, flastomar. Jurer comme un charretier, renegar com un carreter.
  12. [avec] [détonner, dissonner] no lligar, no adir-se pron, desentonar. Le vert jure avec le bleu, el verd no lliga amb el (o desentona de) blau.
  13. on ne jure plus que par lui figuradament només hi és ell (o sembla que només hi sigui ell).
    14. verb pronominal
  14. jurar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç