Pronúncia: ʒysk(ə)
-
preposició
- fins. Aller jusqu’à Paris, anar fins a París. C’est fermé jusqu’en mars, és tancat fins al març. Jusqu’à un certain point, fins a un cert punt. Jusqu’à présent, fins ara. Rougir jusqu’aux oreilles, posar-se vermell fins a les orelles.
-
en avoir jusque-là
figuradament i familiarment [avoir trop mangé]
estar ben tip -a (o no poder mes).
• [être excédé] estar-ne fins al capdamunt (o tip -a, o fart -a). - jusqu’à ce que fins que. Jusqu’à ce qu’elle revienne, fins que (ella) torni.
- jusqu’à tant que fins (al moment) que. Jusqu’à tant que cela cesse, fins que això no s’acabi.
-
jusque-là
[jusqu’à cet endroit]
fins allà.
• [jusqu’à ce moment-là] fins aquell moment (o fins llavors, o fins aleshores). - jusques et y compris fins a... inclòs -osa. Jusques et y compris la page dix, fins a la pàgina deu inclosa.
-
jusqu’ici
fins aquí.
• fins ara. - s’en mettre jusque-là figuradament i familiarment atipar-se (o afartar-se).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç