justifier

Pronúncia: ʒystifje
    verb transitiu
  1. pròpiament cristianisme i arts gràfiques justificar. Sa crainte n’était pas justifiée, el seu temor no estava pas justificat. Elle doit justifier qu’elle a été malade, ha de justificar que ha estat malalta.
  2. [de] dret justificar.
  3. la fin justifie les moyens el fi justifica els mitjans.
    4. verb pronominal
  4. justificar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç