Pronúncia: la
-
adverbi
- allà, allí. La voiture n’est pas là, elle n’y est pas, el cotxe no és allà, no hi és.
- familiarment aquí, ací. Va-t-en ; moi, je reste là, ves-te’n: jo em quedo aquí. Il est par là, és per aquí.
- [alors] en aquell moment, llavors, aleshores. Là, il a commencé à manger, en aquell moment va començar a menjar.
- [dans cela] en això. Ne voyez là aucune rancune, no vegeu en això cap rancúnia (no hi vegeu cap rancúnia).
- [dans ce cas] en aquest cas. C’est la femme qu’il fallait là, és la dona adequada en aquest cas.
- [ainsi] així, d’aquesta manera. Restons-en là, quedem així.
- [à ce point] aquí, en aquest punt. Comment peut-on en arriver là ?, com es pot arribar en aquest punt?
- [en combinaison avec ce, cet, cette, ces et placé après le nom] aquell -a. Cet homme-là, aquell home.
- à ce moment-là en aquell moment.
- celui-là aquell -a -s -es.
- c’est là és això. C’est là ce qui m’a surpris, és això el que m’ha sorprès.
- de là d’allà estant (o des d’allà).
- être un peu (ou se poser) là figuradament ocupar molt d’espai (o ésser important, o tenir presència).
- être là ésser-hi. Est-ce que Pierre est là ?, que hi és en Pere?
- là-bas allà baix (o allà, o allí).
- là-contre antigament contra allò.
- là-dessous allà baix.
- là-dessus allà dalt.
- là-haut allà dalt.
- tout est là és l’important (o és la cosa important, o és el que compta). interjecció
- [pour exhorter, apaiser] vinga vinga!, va va!, au au! Là là calmez-vous !, va va, calmeu-vos!
- oh là là ! familiarment alça (o alça aquí, o mare de déu)!
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç