Pronúncia: lɑ̃s
-
femení
- [arme, etc] llança.
- coup de lance cop de llança (o llançada f).
- courir une lance antigament atacar amb la llança.
- en fer de lance en forma de llança (o lanceolat -ada).
-
fer de lance
ferro de llança.
- ciències militars punta f de llança. Ces commandos sont les fers de lance de l’armée, aquests escamots són la punta de llança de l’exèrcit.
- figuradament punta f de llança [part més avançada i agressiva d’una operació].
- lance à eau tub m (o canó m) d’aigua.
- lance d’arrosage tub m (o canó m) d’aigua.
- lance de sonde marina, marítim escandall m (o sonda).
- lance d’incendie tub m (o canó m) d’incendis.
- lance thermique (ou à oxygène) tecnologia bufador m.
-
rompre une (des) lance(s) avec (ou contre) qqn
figuradament
rompre (o trencar) una llança (o lluitar aferrissadament) contra algú.
• rompre une lance en faveur de qqn rompre (o trencar) una llança per (o a favor de, o en defensa de) algú.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç