lance

Pronúncia: lɑ̃s
    femení
  1. [arme, etc] llança.
  2. coup de lance cop de llança (o llançada f).
  3. courir une lance antigament atacar amb la llança.
  4. en fer de lance en forma de llança (o lanceolat -ada).
  5. fer de lance ferro de llança.
    1. ciències militars punta f de llança. Ces commandos sont les fers de lance de l’armée, aquests escamots són la punta de llança de l’exèrcit.
    2. figuradament punta f de llança [part més avançada i agressiva d’una operació].
  6. lance à eau tub m (o canó m) d’aigua.
  7. lance d’arrosage tub m (o canó m) d’aigua.
  8. lance de sonde marina, marítim escandall m (o sonda).
  9. lance d’incendie tub m (o canó m) d’incendis.
  10. lance thermique (ou à oxygène) tecnologia bufador m.
  11. rompre une (des) lance(s) avec (ou contre) qqn figuradament rompre (o trencar) una llança (o lluitar aferrissadament) contra algú.
    rompre une lance en faveur de qqn rompre (o trencar) una llança per (o a favor de, o en defensa de) algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç