lancer

Pronúncia: lɑ̃se
    verb transitiu
  1. llançar, tirar. Il lançait des pierres sur les autres enfants, llançava (tirava) pedres als altres nens.
  2. figuradament ciències militars i esports [une arme, une attaque, projeter, etc] llançar. Lancer le javelot, llançar la javelina. Ses yeux lançaient des éclairs, els seus ulls llançaven guspires (guspirejaven).
  3. [un coup] engegar, etzibar, llançar, clavar, soltar reg, amollar. Elle lui lança une belle gifle, li va clavar una bona plantofada (bufetada).
  4. [un cri, une réponse] etzibar, llançar, engegar, soltar reg, amollar.
  5. [pousser en avant] llançar, engegar. Ils avaient lancé des soldats à l’assaut, havien llançat soldats a l’assalt.
  6. [donner de l’élan] embalar.
  7. figuradament [des accusations, etc] llançar.
  8. figuradament economia [déclencher] llançar. Lancer une entreprise, llançar una empresa. Lancer les recherches, llançar les recerques.
  9. figuradament [engager dans une conversation] llançar, embalar.
    • [une actrice, un produit] llançar.
  10. marina, marítim varar, avarar, llançar.
  11. kilomètre lancé esports quilòmetre llançat.
  12. lancer des invitations enviar (o fer arribar) invitacions.
  13. lancer le gibier [chasse] aixecar la caça.
    14. verb intransitiu
  14. regionalisme fiblar.
    15. masculí
  15. moment d’aixecar una peça de caça.
  16. pesca llançament. Canne à lancer, canya de llançament (canya llarga).
  17. esports llançament.
    18. verb pronominal
  18. pròpiament i figuradament llançar-se. Ils se sont lancés à l’assaut, es van llançar a l’assalt.
  19. je me lance ! familiarment m’hi llanço!
  20. se lancer tête baissée dans figuradament llançar-se de cap en.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç