Pronúncia: lɑ̃g
-
femení
- llengua. Avoir la langue blanche, tenir la llengua blanca. Langue de bœuf, llengua de bou. Langue écrite, parlée, llengua escrita, parlada.
- avaler sa langue figuradament empassar-se la llengua.
- avoir la langue pâteuse tenir la llengua pastosa (o grossa, o de draps, o de pedàs).
-
avoir la langue trop longue
figuradament
ésser fluix -a de llengua (o bocamoll -a, o bocafluix -a).
- avoir un cheveu sur la langue parlar papissot.
- avoir un mot sur le bout de la langue tenir una paraula a la punta de la llengua.
- bien posséder une langue dominar una llengua.
- coup de langue figuradament crítica f (o calúmnia f, o maldiença f).
- don des langues do de llengües.
- donner sa langue au chat figuradament tirar el barret al foc (o abandonar, o rendir-se).
- il faut tourner sept fois sa langue dans sa bouche avant de parler s’ha de pensar (o s’ha de comptar fins a deu) abans de parlar.
- la langue pendante amb la llengua a fora (o amb un pam de llengua).
- langue de feu llengua de foc.
- langue de moineau pardal m d’Amèrica.
- langue de terre llengua de terra.
- langue d’oc lingüística llengua d’oc.
- langue glaciaire geologia llengua de glacera (o glacial).
- langue verte figuradament argot m.
- mauvaise (ou méchante) langue (ou langue de vipère) una mala llengua (o una llengua verinosa, o d’escurçó).
- ne pas avoir la langue dans sa poche figuradament tenir la llengua llarga (o ésser llenguallarg -a, o no tenir pèls a la llengua, o no mossegar-se la llengua).
- ne pas savoir tenir sa langue langue (avoir la langue trop longue).
- prendre langue avec qqn posar-se en contacte amb algú.
- se mordre la (ou retenir sa) langue mossegar-se la llengua.
- tirer la langue treure la llengua.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç