Pronúncia: lɑ̃tɛʀn
-
femení
- [falot, fanal] llanterna, fanal m.
-
arquitectura [dôme vitré]
llanterna.
• [tourelle] llanterna, llanternó m. - antigament [réverbère] fanal m.
- automòbil, automobilisme llum de posició.
- tecnologia [pignon à barreaux] llanternó m, llanterna.
-
éclairer la lanterne de qqn
figuradament
orientar (o posar al corrent) algú.
- éclairer sa lanterne fer-se entendre.
- être la lanterne rouge ésser el fanal vermell.
- lanterne d’Aristote zoologia llanterna d’Aristòtil.
- lanterne de projection electricitat projector m.
- lanterne des morts cristianisme oratori m.
- lanterne magique llanterna màgica.
- lanternes chinoises fanalets m xinesos.
- lanterne sourde llanterna sorda.
- lanterne vénitienne fanalet m (o barrabomba).
- mettre à la lanterne penjar (o enforcar).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç