lécher

Pronúncia: leʃe
    verb transitiu
  1. llepar.
  2. figuradament i familiarment polir, acabar. Lécher un roman, polir una novel·la.
  3. lécher les bottes (ou le cul) à qqn figuradament i popularment llepar el cul a algú.
  4. lécher les pieds de qqn figuradament llepar els peus a algú.
  5. lécher les vitrines figuradament mirar els aparadors (o badar, o estar amorrat -ada als aparadors).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç