Pronúncia: l(ə)sɔ̃
-
masculí
- pròpiament i figuradament lliçó. Apprendre sa leçon, aprendre’s la lliçó. Il ne sait pas sa leçon, no se sap la lliçó. La leçon d’une fable, la lliçó (els ensenyaments) d’una faula.
- [à un groupe restreint d’élèves] classe f. Jean prend des leçons de peinture, en Joan va a classes de pintura.
- donner une bonne leçon figuradament donar una bona lliçó.
- faire la leçon à qqn alliçonar algú.
- faire sa leçon [le professeur] exposar la lliçó.
- il a bien appris sa leçon figuradament s’ha après bé la lliçó.
- leçon inaugurale lliçó inaugural.
- leçon particulière classe particular.
- n’avoir de leçons à recevoir de personne figuradament no haver de rebre lliçons de ningú.
- on dirait qu’il récite une leçon sembla que reciti la lliçó.
-
tirer (ou dégager) la leçon d’un événement
figuradament
treure la lliçó (o ensenyaments) d’un esdeveniment.
• tirez-en la leçon ! preneu-ne model!
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç