lèvre

Pronúncia: lɛvʀ
    femení
  1. llavi m. Des lèvres charnues, épaisses, uns llavis carnosos (gruixuts). Il l’embrassa sur les lèvres, la va besar als llavis.
  2. botànica llavi m, lòbul m.
  3. geografia llavi m.
  4. avoir le sourire au coin des lèvres fer la mitja rialla (o riure per sota el nas).
  5. avoir le sourire aux lèvres tenir el somriure als llavis.
  6. brûler les lèvres figuradament [qqch qu’on a envie de dire] cremar els llavis.
  7. du bout des lèvres amb la punta dels llavis.
    figuradament sense entusiasme.
  8. être sur toutes les lèvres estar a totes les boques (o en totes les converses).
  9. je l’ai sur les (ou sur le bord des) lèvres figuradament [un mot] el tinc (ho tinc) a la punta dels llavis (o de la llengua).
    1. manger du bout des lèvres menjar sense gana (o menjar desganat, o menjucar, o menjotejar).
    2. ne pas desserrer les lèvres no obrir (o moure) els llavis (o no badar [o obrir] boca).
    3. parler du bout des lèvres parlar amb el coll de la camisa (o sense convenciment).
  10. pincer les lèvres prémer els llavis.
  11. répondre (approuver) du bout des lèvres respondre (assentir) sense convenciment.
  12. se (ou s’en) mordre les lèvres figuradament mossegar-se els llavis.
    • rosegar-se els punys.
  13. se faire les lèvres pintar-se els llavis.
  14. sourire du bout des lèvres fer la mitja rialleta.
  15. femení plural
  16. medicina llavis m.
  17. anatomia llavis m. Les grandes, les petites lèvres, els llavis majors, menors.
  18. zoologia llavis m.
    entomologia labre m sing, llavis m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç