Pronúncia: lɛvʀ
-
femení
- llavi m. Des lèvres charnues, épaisses, uns llavis carnosos (gruixuts). Il l’embrassa sur les lèvres, la va besar als llavis.
- botànica llavi m, lòbul m.
- geografia llavi m.
- avoir le sourire au coin des lèvres fer la mitja rialla (o riure per sota el nas).
- avoir le sourire aux lèvres tenir el somriure als llavis.
- brûler les lèvres figuradament [qqch qu’on a envie de dire] cremar els llavis.
-
du bout des lèvres
amb la punta dels llavis.
• figuradament sense entusiasme. - être sur toutes les lèvres estar a totes les boques (o en totes les converses).
-
je l’ai sur les (ou sur le bord des) lèvres
figuradament [un mot]
el tinc (ho tinc) a la punta dels llavis (o de la llengua).
- manger du bout des lèvres menjar sense gana (o menjar desganat, o menjucar, o menjotejar).
- ne pas desserrer les lèvres no obrir (o moure) els llavis (o no badar [o obrir] boca).
- parler du bout des lèvres parlar amb el coll de la camisa (o sense convenciment).
- pincer les lèvres prémer els llavis.
- répondre (approuver) du bout des lèvres respondre (assentir) sense convenciment.
-
se (ou s’en) mordre les lèvres
figuradament
mossegar-se els llavis.
• rosegar-se els punys. - se faire les lèvres pintar-se els llavis.
- sourire du bout des lèvres fer la mitja rialleta. femení plural
- medicina llavis m.
- anatomia llavis m. Les grandes, les petites lèvres, els llavis majors, menors.
-
zoologia
llavis m.
• entomologia labre m sing, llavis m.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç