Pronúncia: ljø
-
masculí
- lloc. Le lieu du crime, el lloc del crim. Lieu de travail, lloc de treball.
- adverbes (prépositions, complément) de lieu gramàtica adverbis (preposicions, complement) de lloc.
- au lieu de en lloc de (o en comptes de).
- au lieu que antigament mentre que.
- avoir lieu tenir lloc. Le match aura lieu dimanche, el partit tindrà lloc diumenge.
- avoir lieu de tenir raó de (o haver-hi raó de, o ésser convenient). Il n’avait pas lieu de se plaindre, no tenia raó de queixar-se. Il y a lieu d’en parler, seria convenient parlar-ne.
-
donner lieu à
[occasionner]
donar lloc a (o ocasionar).
• [se prêter à] donar lloc a (o prestar-se a). - donner lieu de autoritzar a (o permetre). Rien ne te donne lieu d’espérer, res no et permet tenir esperances.
- en haut lieu a les altes esferes (o entre la gent important).
- en premier (second) lieu en primer (segon) lloc.
- en son lieu al seu torn.
- en temps et lieu al moment i al lloc oportuns.
-
haut lieu
religió
lloc sagrat.
• figuradament lloc sagrat (o santuari). - lieu commun lloc comú (o tòpic, o banalitat f).
- lieu géométrique matemàtiques lloc geomètric.
- mauvais lieu lloc de perdició.
- n’avoir ni feu ni lieu no tenir llar (o domicili fix).
- s’il y a lieu (faire qqch ) si es presenta el cas (o si escau).
- tenir lieu de ocupar el lloc (o fer el paper, o servir) de. Actuellement la technique tient lieu de religion, actualment la tècnica ocupa el lloc de la religió. Le sport tient lieu de distraction, l’esport serveix de distracció. plural
- dret lloc sing (dels fets). Se rendre sur les lieux, desplaçar-se al lloc (dels fets).
- casa f sing, propietat f sing. État des lieux, estat de la propietat d’un local que es traspassa. Quitter les lieux, marxar de la casa.
- les lieux saints religió els llocs sants. masculí
- ictiologia lluç.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç