loucher

Pronúncia: luʃe
    verb intransitiu
  1. mirar guerxo (guenyo).
  2. [sur] figuradament i familiarment [qqn, qqch] menjar-se amb els ulls (amb la vista).
  3. faire loucher qqn figuradament i familiarment picar la curiositat d’algú.
    • picar l’enveja (o la gelosia) a algú (o fer denteta, o fer migrar).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç