louper

Pronúncia: lupe
    verb transitiu
  1. familiarment esguerrar, fer malament, espifiar, fallar, cagar-la.
  2. [le train, etc] perdre, no trobar.
  3. il n’en loupe pas une ! irònicament no n’encerta ni una (o sempre la caga)!
    4. verb intransitiu
  4. familiarment fallar, no rutllar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç