Pronúncia: mɑʃe
-
verb transitiu
- mastegar, masticar lit infr. Tu dois mâcher la viande, has de mastegar bé la carn.
- [du tabac, du chewing-gum] mastegar.
- tecnologia [couper en déchirant] rosegar. Un couteau qui coupe mal et qui mâche le bois, un ganivet que talla malament i que rosega la fusta.
- figuradament [les mots] mastegar, remugar.
- [être laid] ésser un motlle de fer carotes.
- mâcher de haut familiarment menjar sense ganes o desganat (o menjucar, o menjotejar).
-
mâcher la besogne (ou le travail)
figuradament
donar una cosa mastegada [facilitar una feina].
• mâcher son frein aguantar-se (o retenir-se, o contenir-se, o mossegar el fre). - ne pas mâcher [une opinion, etc] no mossegar-se (o no tenir pèls a) la llengua. Elle ne mâche pas son opinion, no es mossega (pas) la llengua (no té pèls a la llengua).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç