main

Pronúncia: mɛ̃
    femení
  1. mà. Il est plus habile de la main gauche, il est gaucher, té més traça amb la mà esquerra, és esquerrà. Il a les mains sales, té les mans brutes. Il avait pris le paquet d’une seule main, havia agafat el paquet amb una sola mà. Il l’avait pris par la main, l’havia agafat de la mà. Elle me salua de la main, em va saludar amb la mà. Elle travaille de ses mains, treballa amb les mans. Il lui flanqua sa main sur la figure, li va estampar la mà a la cara.
  2. esports [faute de main] mà, mans pl. Il y a main, han estat mans.
  3. jocs d’entreteniment [initiative du jeu, aux cartes] mà. Être à la main, avoir la main, faire la main, ésser mà (tenir la mà) .
    • [ensemble des cartes que le joueur a dans la main] joc m, cartes pl. J’ai une belle main, tinc bon joc (bones cartes).
  4. botànica circell.
  5. [poignée de tiroir] agafador m.
  6. [anneau pour fixer l’anse d’un seau] anella.
  7. automòbil, automobilisme agafador m, ganxo m.
  8. arts gràfiques [vingt-cinq feuilles de papier] mà.
    1. [corps, tenue, d’un papier] cos m, gramatge m.
    2. [signe typographique] mà.
  9. figuradament [action puissante] mà. On y voyait la main du destin, hom hi veia la mà del destí .
    • [permission pour le mariage] mà. Demander la main d’une fille, demanar la mà d’una noia.
  10. agir sous main actuar de sotamà.
  11. à main de mà. Sac à main, bossa (de mà). Frein à main, fre de mà.
  12. (ou à la main) [faire, écrire, etc] a mà. Écrire (à la) main, escriure a mà.
  13. à la main a la mà. Il tenait le livre à la main, tenia el llibre a la mà.
  14. à main armée a mà armada. Une attaque à main armée, un assalt a mà armada.
  15. à main droite, gauche a mà (o a la) dreta, a mà (o a l’) esquerra.
  16. à main levée a mà alçada. Un dessin à main levée, un dibuix a mà alçada. Vote à main levée, votació a mà alçada.
  17. à pleines (ou belles) mains a mans plenes. Saisir à pleines mains, agafar a mans plenes (amb força) .
    • figuradament [en quantité] a mans plenes (o a cor què vols, o a balquena, o a cabassos).
  18. applaudir des deux mains figuradament aplaudir amb entusiasme [una proposta, etc].
  19. à portée de (la) main a l’abast de la mà.
  20. à quatre mains música a quatre mans. Jouer du piano à quatre mains, tocar el piano a quatre mans.
  21. avoir des mains de beurre figuradament ésser un -a sapastre -a (o un -a barroer -a).
  22. avoir des mains en or figuradament tenir unes mans d’or (o manetes fam).
  23. avoir (ou tenir) en main figuradament [une affaire, une situation] controlar (o tenir controlat -ada).
    1. avoir en mains [une affaire] tenir (o portar) entre mans.
    2. avoir la haute main [dans une affaire] tallar el bacallà. Il a la haute main sur l’entreprise, talla el bacallà a l’empresa.
  24. avoir la haute main sur tenir la paella pel mànec (o remenar les cireres, o tenir vara alta).
  25. avoir la main légère (ou bonne) figuradament tenir bones mans (o manetes).
    • [être prompt à frapper] tenir la mà llarga (o anar-se-li’n la mà, o tenir les mans lleugeres).
  26. avoir la main leste [être prompt à frapper] tenir la mà llarga (o anar-se-li’n la mà a algú, o tenir les mans lleugeres).
  27. avoir la main lourde figuradament tenir la mà pesada [colpejar durament].
  28. avoir la main malheureuse no estar de sort (o haver fallat, o haver-la vessada fam, o haver-la cagada pop).
  29. avoir la main ouverte figuradament ésser generós -osa.
  30. avoir la main rompue à [dans une tâche] tenir la mà trencada en.
  31. avoir la main verte figuradament tenir bones mans amb les plantes.
  32. avoir les mains libres figuradament tenir les mans lliures.
    • avoir les mains liées tenir les mans lligades (o estar lligat -ada de mans, o estar de mans nuades).
  33. avoir les mains sales (propres)main pròpiament i figuradament tenir les mans brutes (netes).
    1. avoir sous la main tenir a mà (o a l’abast de la mà).
    2. avoir une belle main antigament tenir (o fer) bona lletra.
    3. jocs d’entreteniment tenir bon joc (o bones cartes).
  34. battre à la main figuradament capejar [un cavall].
  35. changer de main canviar de mà.
  36. de la main à la main de mà a mà (o sense intermediaris, o al comptat, o trinco-tranco fam, o bitllo-bitllo fam). Argent versé de la main à la main, diners pagats al comptat.
  37. de main de maître de mà mestra (o amb mà de mestre).
  38. de main d’homme no natural (o artificial).
  39. de main(s) en main(s) de mà en mà. Ses notes passaient de main en main, les seves notes passaven de mà en mà.
  40. de première (ou bonne) main de primera mà [original, de la font]. Je tiens cette information de première main, tinc aquesta informació de primera mà. Une voiture de première main, un cotxe de primera mà.
  41. de sa blanche main familiarment un -a mateix -a sense ajut (o tot -a solet -a fam). Je l’ai préparé de ma blanche main, ho he preparat jo tot solet.
  42. de sa main [écrit par lui-même] de la seva pròpia mà.
  43. de seconde main de segona mà. Une voiture de seconde main, un cotxe de segona mà.
  44. donner à pleines mains donar a mans plenes.
  45. donner d’une main et retenir (ou reprendre) de l’autre figuradament donar amb una mà el que es pren amb l’altra.
    • donner la (ou un coup de) main donar un cop de mà.
  46. en (ou entre les) main(s) a les (seves) mans. J’ai des documents importants entre les mains, tinc uns documents importants a les (meves) mans.
  47. en main(s) propre(s) a la mà (o a mans, o en pròpia mà). Je lui ai remis la lettre en main propre, li he lliurat la lletra en pròpia mà.
  48. en mains tierces a mans d’un tercer.
  49. en un tour de main figuradament en un tancar i obrir d’ulls (o en un batre d’ulls, o en un tres i no res, o en un dir Jesús, o en un salt, o en una esgarrapada, o en un moment).
  50. en venir aux mains arribar (o venir) a les mans.
  51. être en (de) bonnes mains figuradament ésser en bones mans. Tu ne dois pas t’inquiéter, l’affaire est en bonnes mains, no te n’has de preocupar, que l’assumpte és en bones mans .
    • être entre les mains de qqn estar en mans (o dependre) d’algú.
  52. faire qqch de sa main (ou de ses mains) figuradament fer alguna cosa per ell -a mateix -a.
  53. faire main basse fer córrer els dits.
    • figuradament [sur qqch] apoderar-se de (o arrambar fam amb).
  54. haut la main contra vent i marea (o malgrat les dificultats). Il avait réussi haut la main, se n’havia sortit contra vent i marea.
  55. haut les mains (ou les mains en l’air) ! mans enlaire!
  56. la main dans la main agafats de la mà.
  57. la (ou les) main(s) lui démange(nt) figuradament s’està escalfant (o té ganes de barallar-se, o se li escapa la mà).
  58. les mains vides pròpiament i figuradament amb les mans buides.
  59. main chaude jocs d’entreteniment la gallina cega.
    • [de superposition des mains] apilar les mans.
  60. main commune dret clàusula d’administració conjunta.
  61. main de justice ceptre m en forma de mà.
    • figuradament mà de ferro.
  62. main de papier arts gràfiques mà de paper.
  63. (ou main de toilette) [gant] manyopla de ris.
  64. main gauche daga.
  65. main morte mà morta.
  66. marcher la main dans la main caminar agafats de la mà.
    • figuradament anar de comú acord.
  67. mettre à qqn le marché en mains figuradament fer la darrera oferta (a algú).
    • figuradament obligar a triar (o posar entre l’espasa i la paret).
  68. mettre la dernière main à figuradament [un travail] enllestir (o donar l’última mà a).
  69. mettre la main [sur qqch] arrambar (o fer córrer).
    • [sur qqn ou qqch qu’on cherchait] trobar (o enxampar fam). Je n’ai pu mettre la main sur mon sac de toute la journée, no he pogut trobar la bossa en tot el dia. Les douaniers avaient mis la main sur 20 kilos de haschisch, els duaners havien enxampat 20 quilos d’haixix.
  70. mettre la main à figuradament [un travail] posar-se a la feina (o posar-s’hi).
    1. mettre la main à la pâte posar-se a la feina (o posar-s’hi).
    2. [aider] donar un cop de mà.
  71. mettre la main à l’épée empunyar l’espasa.
  72. mettre la main à l’œuvre figuradament començar una feina (o posar-s’hi).
    1. mettre la main au feu posar les mans al foc [en defensa d’alguna cosa]. J’en mettrais ma main au feu, posaria les mans al foc.
    2. mettre la main sur son cœur posar-se la mà al cor.
    3. mettre les mains [dans une affaire] ficar-hi les mans.
  73. ne pas y aller de main morte [en frappant] picar fort (o pegar sense miraments).
    • figuradament [dans une action quelconque] no estar-se de res. C’est très cher dans ce restaurant ; ils n’y vont pas de main morte !, és molt car aquest restaurant; no s’estan de res!
  74. passer la main jocs d’entreteniment passar la mà [a un altre jugador].
    1. figuradament passar responsabilitats [a algú altre].
    2. [renoncer, abandonner] renunciar a (o abandonar, o deixar córrer) [un càrrec, una responsabilitat, etc].
  75. perdre la main figuradament perdre la pràctica.
  76. petite main modisteta aprenenta.
  77. poignée (ou serrement) de main encaixada f (o estreta f) de mans.
  78. première main oficiala modista.
  79. prendre en main(s) [une affaire] fer-se càrrec de. Il avait pris l’éducation de l’enfant en main, s’havia fet càrrec de l’educació del nen.
  80. reprendre en main figuradament tornar a controlar.
  81. revers de main revés [bufetada].
  82. savoir (ou tenir) de bonne main figuradament saber de bona font.
    1. se donner la main [être de connivence] avenir-se.
    2. [se ressembler] ésser l’un -a per l’altre -a (o tal·là-tal·lera fam, o si fa no fa).
    3. se faire la main entrenar-se (o practicar, o fer pràctica).
  83. se faire les mains fer-se les mans (o la manicura).
  84. se mettre entre les mains de qqn figuradament posar-se a les mans d’algú.
  85. se prendre par la main no estar-se de fer alguna cosa.
  86. se tordre les mains figuradament [de désespoir] rosegar-se els punys.
  87. sous la main a (l’abast de la) mà. Quand j’étudie, j’ai tous mes livres sous la main, quan estudio tinc tots els meus llibres a mà.
  88. sous main de sotamà (o per sota mà). On devra négocier (en) sous main, haurem de negociar de sotamà.
  89. tendre la main figuradament [mendier] parar la mà (o captar, o demanar caritat).
    1. [saluer] donar la mà.
    2. [offrir son aide, son amitié] allargar la mà.
  90. tenir (ou savoir) de première main figuradament saber de primera mà (o de bona font).
  91. tenir par la main agafar de la mà (o de la maneta fam).
  92. tomber aux mains (ou sous la main) de qqn figuradament caure en mans d’algú.
    • un homme à toutes mains un home de molts oficis (o recursos).
    93. adverbi
  93. familiarment a mà. Cousu, fait main, cosit, fet a mà.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç