Pronúncia: mɛtʀ
-
masculí
- [personne qui exerce une domination] amo. Le maître et l’esclave, l’amo i l’esclau. Il était maître de ses actes, era amo dels (controlava els) seus actes. Agir en maître, actuar com un amo. Rester maître de la situation, controlar la situació.
- [personne qualifiée pour diriger, qui enseigne] mestre -a. Maître de ballet, mestre de ballet. Maître d’école, mestre d’escola.
- [musique, gymnastique] professor -a.
- [peintre, sculpteur, écrivain] mestre -a. Cette sculpture est l’œuvre du maître, aquesta escultura és l’obra del mestre.
- [avocat, notaire] senyor -a.
- bien sans maître dret bé sense amo.
- charbonnier est maître dans sa maison cadascú fa el que vol a casa seva.
- coup de maître cop de mestre (o magistral).
- de maître que té amo [casa, cavalls, cotxe, etc].
- être maître à une couleur jocs d’entreteniment [cartes] tenir un trumfo (o un atot).
- être maître de [faire qqch] ésser ben lliure (o tenir tot el dret) de. Tu es maître de ne pas y aller, ets ben lliure de no anar-hi.
-
être maître de soi
ésser independent [professionalment].
• [se maîtriser] controlar-se (o dominar-se). - être (ou passer) maître dans qqch ésser un -a mestre -a en alguna cosa. Il est passé maître dans l’art de mentir, és un mestre en l’art de mentir (és un mentider rematat).
- être son maître ésser independent (o treballar per compte propi).
- le maître du logis (ou des lieux , ou de céans) antigament l’amo (o el propietari).
- les bons maîtres font les bons valets (ou tel maître tel valet) l’amo fa el mosso i el mosso fa l’amo.
-
maison de maître
casa que té amo.
• casa senyorial. -
maître à danser
mestre -a de ball.
• maître-à-danser. -
maître à penser
mestre (espiritual) o pensador il·lustre.
• líder espiritual (o ideològic). - maître berger majoral [de pastors].
-
maître chanteur
mestre cantor (o cantaire).
• xantatgista. -
maître d’armes
mestre d’armes.
• professor -a d’esgrima. - maître de camp antigament ciències militars mestre de camp.
- maître de cérémonies mestre de cerimònies.
- maître de chapelle música mestre de capella.
- maître de conférences [dans une université] encarregat -ada de curs.
- maître de manœuvre marina, marítim contramestre -a.
- maître de recherches responsable principal (o director -a) de recerca.
-
maître d’hôtel
[majordome]
mestre-sala.
• [dans un restaurant] cap de sala (o maître). -
maître d’œuvre
cap (o encarregat -ada) d’obra.
• [d’une œuvre intellectuelle] director -a. Le maître d’œuvre d’une encyclopédie, el director d’una enciclopèdia. - maître Jacques familiarment factòtum.
- maître valet agricultura capatàs -assa.
- prendre qqn en (ou pour) maître tenir algú com a exemple (o prendre algú com a model).
-
se rendre maître de
[s’approprier]
fer-se l’amo (o apoderar-se, o emparar-se).
- [conquérir] conquerir (o conquistar, o ocupar).
- [maîtriser qqch] fer-se amo de.
- [maîtriser qqn] dominar.
- [capturer] capturar (o agafar).
- trouver son maître [qqn] trobar el seu model (o la persona a imitar). adjectiu
- mestre, cap de. Maître cuisinier, cap de cuina.
- principal, major, més important. Le maître-cylindre, el cilindre principal.
- figuradament [fieffé] gran, bon -a, rematat -ada, empedreït -ïda. Un maître fou, un boig rematat.
- atout maître jocs d’entreteniment [cartes] trumfo (o atot) gros.
- maître-coq marina, marítim [dans un bateau] cap de cuina.
- un maître homme un home com cal.
- un maître(-)mot un mot (o una paraula f) clau.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç