Pronúncia: mal
-
masculí
- mal. Mal de dents, mal de queixal. Mal de tête, mal de cap (cefalàlgia). Ces vagues de froid ont fait du mal aux oliviers, aquests freds han fet mal a les oliveres. Dire du mal de qqn, dir mal d’algú. Il s’est fait mal au pied, s’ha fet mal al peu. Vouloir du mal à qqn, voler mal a algú.
- [maladie] mal. Être atteint, frappé d’un mal, patir un mal.
- [difficulté, peine] dificultats f pl, treballs pl, esforç. Il a du mal à parler, té dificultats per a parlar. On n’a rien sans mal, no s’aconsegueix res sense esforç.
- religió mal. Le démon, l’incarnation du mal, el dimoni, l’encarnació del mal.
- aller de mal en pis anar cada vegada pitjor.
- au plus mal molt malament.
- aux grands maux les grands remèdes a grans mals grans remeis.
- avoir mal à [une partie du corps] fer mal (o tenir mal de). Elle a mal au ventre, li fa mal el ventre.
- avoir mal aux cheveux tenir caparra (o estar encaparrat -ada) [per haver begut].
- avoir mal au cœur marejar-se (o tenir nàusees, o basques).
- chaud mal familiarment medicina tifus.
- écouter son mal familiarment estar pendent dels seus mals (o ésser aprensiu -iva).
- être en mal de [faire qqch] trobar a faltar (o tenir ganes de).
-
faire mal
[faire souffrir]
fer mal.
- [faire pitié] fer llàstima (o pena).
- [être efficace] fer efecte (o picar fort).
-
haut mal (ou mal caduc, ou divin, ou sacré)
familiarment medicina
mal de Sant Pau (o epilèpsia f).
- mal blanc panadís (o voltadits) superficial.
- mal de cœur basques f pl (o nàusees f pl, o mareig, o ois pl).
- mal de l’air [sur un avion] mareig. Avoir le mal de l’air, marejar-se.
- mal de mer [sur un navire] mal de mar (o mareig). Avoir le mal de mer, marejar-se.
- mal de Naples (ou napolitain , ou français) sífilis f (o mal francès ant).
- mal d’enfant dolors pl de part.
- mal de Saint Lazare mal de Sant Llàtzer.
- mal des montagnes (ou des hauteurs) mal de muntanya (o d’altura).
- mettre qqnà mal fer mal a algú (o deixar algú malparat -ada).
-
prendre mal
caure (o posar-se) malalt -a (o emmalaltir).
- fer-se (o prendre) mal.
- [enrhumer] constipar-se (o refredar-se, o estar empiocat -ada).
- sans penser (ou songer) à mal sense mala intenció.
- sans se faire du mal familiarment sense escarrassar-s’hi (o esforçar-s’hi) gaire (o sense prendre’s gaires molèsties).
- se donner du mal pour [faire qqch] esforçar-se (o escarrassar-se) a. Ce n’est pas la peine de te donner tant de mal, no val la pena que t’hi escarrassis tant.
- se donner un mal de chien (ou un mal fou) pour [faire qqch] esforçar-se (o escarrassar-se) molt a.
- se tirer sans mal (d’un accident) sortir-ne il·lès -esa.
- tourner qqch en mal prendre-s’ho malament (o a mal). Elle tournait tout en mal, s’ho prenia tot malament. adverbi
- malament, mal. Cette affaire va mal, aquest assumpte va malament. Elle était mal renseignée, estava mal informada. Mal dormir, dormir malament. Mal interpréter un texte, interpretar malament un text.
- être bien (ou au plus) mal [un malade] estar molt malament (o a les acaballes).
- être mal avec qqn estar malament (o no fer-se, o no parlar-se) amb algú.
- être mal en point estar en mal estat (o malparat -ada, o en una situació delicada).
- être mal portant estar malament (de salut).
- être (ou se sentir) mal fichu (ou foutu vulg) estar fumut -uda pop (o fotut -uda vulg, o no estar fi -ina).
- mal à propos inoportunament (o inadequadament, o de manera intempestiva).
- mal lui en prit familiarment li va caure malament [una cosa].
- prendre mal [une plaisanterie, etc] prendre’s malament.
- se mettre mal avec qqn barallar-se (o enemistar-se, o renyir) amb algú.
- se porter mal estar malament (de salut).
- se sentir mal trobar-se malament.
-
se trouver mal
desmaiar-se (o tenir un desmai).
• [de qqch] sortir-ne malparat -ada. - tomber mal caure malament (o arribar en mal moment).
-
tourner mal
[qqch]
espatllar-se (o presentar-se malament, o fer mala cara).
• [qqn] espatllar-se (o desgavellar-se).
Vegeu també:
mal2
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç