mal1

Pronúncia: mal
    masculí
  1. mal. Mal de dents, mal de queixal. Mal de tête, mal de cap (cefalàlgia). Ces vagues de froid ont fait du mal aux oliviers, aquests freds han fet mal a les oliveres. Dire du mal de qqn, dir mal d’algú. Il s’est fait mal au pied, s’ha fet mal al peu. Vouloir du mal à qqn, voler mal a algú.
  2. [maladie] mal. Être atteint, frappé d’un mal, patir un mal.
  3. [difficulté, peine] dificultats f pl, treballs pl, esforç. Il a du mal à parler, té dificultats per a parlar. On n’a rien sans mal, no s’aconsegueix res sense esforç.
  4. religió mal. Le démon, l’incarnation du mal, el dimoni, l’encarnació del mal.
  5. aller de mal en pis anar cada vegada pitjor.
  6. au plus mal molt malament.
  7. aux grands maux les grands remèdes a grans mals grans remeis.
  8. avoir mal à [une partie du corps] fer mal (o tenir mal de). Elle a mal au ventre, li fa mal el ventre.
  9. avoir mal aux cheveux tenir caparra (o estar encaparrat -ada) [per haver begut].
  10. avoir mal au cœur marejar-se (o tenir nàusees, o basques).
  11. chaud mal familiarment medicina tifus.
  12. écouter son mal familiarment estar pendent dels seus mals (o ésser aprensiu -iva).
  13. être en mal de [faire qqch] trobar a faltar (o tenir ganes de).
  14. faire mal [faire souffrir] fer mal.
    1. [faire pitié] fer llàstima (o pena).
    2. [être efficace] fer efecte (o picar fort).
  15. haut mal (ou mal caduc, ou divin, ou sacré) familiarment medicina mal de Sant Pau (o epilèpsia f).
    1. mal blanc panadís (o voltadits) superficial.
    2. mal de cœur basques f pl (o nàusees f pl, o mareig, o ois pl).
    3. mal de l’air [sur un avion] mareig. Avoir le mal de l’air, marejar-se.
    4. mal de mer [sur un navire] mal de mar (o mareig). Avoir le mal de mer, marejar-se.
    5. mal de Naples (ou napolitain , ou français) sífilis f (o mal francès ant).
    6. mal d’enfant dolors pl de part.
    7. mal de Saint Lazare mal de Sant Llàtzer.
    8. mal des montagnes (ou des hauteurs) mal de muntanya (o d’altura).
  16. mettre qqnà mal fer mal a algú (o deixar algú malparat -ada).
  17. prendre mal caure (o posar-se) malalt -a (o emmalaltir).
    1. fer-se (o prendre) mal.
    2. [enrhumer] constipar-se (o refredar-se, o estar empiocat -ada).
  18. sans penser (ou songer) à mal sense mala intenció.
  19. sans se faire du mal familiarment sense escarrassar-s’hi (o esforçar-s’hi) gaire (o sense prendre’s gaires molèsties).
  20. se donner du mal pour [faire qqch] esforçar-se (o escarrassar-se) a. Ce n’est pas la peine de te donner tant de mal, no val la pena que t’hi escarrassis tant.
  21. se donner un mal de chien (ou un mal fou) pour [faire qqch] esforçar-se (o escarrassar-se) molt a.
  22. se tirer sans mal (d’un accident) sortir-ne il·lès -esa.
  23. tourner qqch en mal prendre-s’ho malament (o a mal). Elle tournait tout en mal, s’ho prenia tot malament.
  24. adverbi
  25. malament, mal. Cette affaire va mal, aquest assumpte va malament. Elle était mal renseignée, estava mal informada. Mal dormir, dormir malament. Mal interpréter un texte, interpretar malament un text.
  26. être bien (ou au plus) mal [un malade] estar molt malament (o a les acaballes).
  27. être mal avec qqn estar malament (o no fer-se, o no parlar-se) amb algú.
  28. être mal en point estar en mal estat (o malparat -ada, o en una situació delicada).
  29. être mal portant estar malament (de salut).
  30. être (ou se sentir) mal fichu (ou foutu vulg) estar fumut -uda pop (o fotut -uda vulg, o no estar fi -ina).
  31. mal à propos inoportunament (o inadequadament, o de manera intempestiva).
  32. mal lui en prit familiarment li va caure malament [una cosa].
  33. prendre mal [une plaisanterie, etc] prendre’s malament.
  34. se mettre mal avec qqn barallar-se (o enemistar-se, o renyir) amb algú.
  35. se porter mal estar malament (de salut).
  36. se sentir mal trobar-se malament.
  37. se trouver mal desmaiar-se (o tenir un desmai).
    • [de qqch] sortir-ne malparat -ada.
  38. tomber mal caure malament (o arribar en mal moment).
  39. tourner mal [qqch] espatllar-se (o presentar-se malament, o fer mala cara).
    • [qqn] espatllar-se (o desgavellar-se).



  40. Vegeu també:
    mal2



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç