Pronúncia: maløʀø -øz
-
adjectiu
- [infortuné, pitoyable] desgraciat -ada, dissortat -ada, infortunat -ada lit, desventurat -ada lit, malaurat -ada lit. Son mari l’a rendue très malheureuse, el seu marit l’ha fet molt desgraciada.
- [contrarié, mal à l’aise] molest -a, incòmode -a. Elle était très malheureuse parce qu’il était défendu de fumer, estava molt molesta perquè era prohibit fumar.
- [qui exprime le malheur] trist -a. Un visage malheureux, una cara trista.
- [déplorable] lamentable, trist -a. Il est malheureux que tout cela arrive, és trist que passi tot això.
- [malchanceux] desgraciat -ada, dissortat -ada, desafortunat -ada, fracassat -ada, malastruc -uga lit. Une initiative malheureuse, una iniciativa desafortunada.
- [maladroit] desafortunat -ada, desencertat -ada, poc afortunat -ada. Des mots malheureux, paraules poc afortunades.
- [insignifiant] desgraciat -ada, miserable, pobre -a. Un malheureux scribouillard, un pobre pixatinters.
- [maudit] maleït -ïda, diantre de, dimoni de. Cette malheureuse clef !, aquesta maleïda clau!
- [qui inspire l’aversion] desagradable, poc agradable, malagradós -osa. Une physionomie malheureuse, una fisonomia poc agradable.
- être malheureux comme les pierres familiarment ésser molt desgraciat -ada (o haver trepitjat merda vulg, o estar de pega). masculí i femení
- [qui est dans le malheur] desgraciat -ada, dissortat -ada.
- [misérable] desgraciat -ada, miserable, infeliç.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç