malin
| -igne

Pronúncia: malɛ̃ -iɲ
    adjectiu i masculí i femení
  1. antigament murri -úrria, dolent -a, entremaliat -ada.
  2. [astucieux, débrouillard, intelligent] murri -úrria, espavilat -ada, viu -iva, llest -a, sagaç lit. Ils se croient très malins, es creuen molt espavilats.
  3. [action, chose malicieuse] maliciós -osa. Un sourire malin, un somriure maliciós.
  4. antigament medicina maligne. Une tumeur maligne, un tumor maligne. Il ressentait un joie maligne à la faire souffrir, sentia un goig maligne fent-la patir.
  5. ce n’est pas malin no és gaire llest -a (o espavilat -ada).
    1. irònicament s’ha cobert de glòria.
    2. familiarment no és pas difícil (o no cal pas ser gaire savi -àvia).
  6. c’est malin ! irònicament mira que espavilat (o que llest)!
  7. être malin comme un singe familiarment saber-la molt llarga (o ésser viu -iva com la pólvora, o com una centella, o com la tinya).
  8. faire le malin fer el llest (o l’espavilat, o el savi, o l’interessant, o el pinxo).
  9. jouer au plus malin mirar qui és el més llest (o el més espavilat). Jouons au plus malin !, a veure qui és més llest!
  10. vouloir être trop malin fer-se massa el llest.
    11. masculí i femení
  11. murri -úrria, pillastre -a, pillet -a. Voilà une petite maligne !, mira quina bona pillastreta!
  12. le malin esprit (l’esprit malin).
  13. regarde ce gros malin ! familiarment i irònicament mira que n’és, d’espavilat (o de llest), ell!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç