manche

femení
1. [de vêtement] màniga, mànega. Manches bouffantes (gigot), mànigues bufades.
2. tecnologia [tuyau] mànega.
3. antigament geografia [bras de mer] canal m, estret m.
4. jocs d’entreteniment partida, mà.
5. avoir qqn dans sa manche figuradament tenir algú ficat a la butxaca.
6. c’est une autre paire de manches familiarment això són figues d’un altre paner (o és una altra història).
7. être dans la manche de qqn estar apadrinat -ada per algú.
8. être manche à manche jocs d’entreteniment estar empatats -ades.
9. faire la manche familiarment demanar (caritat o almoina), o captar.
10. fausse manche maneguí m (o manegot m, o manigot m) [màniga postissa].
11. manche à air aeronàutica mànega de vent (o aeroscòpica).
12. manche à vent marina, marítim boca d’aire.
13. mettre qqch dans sa manche figuradament quedar-se (o agafar) una cosa.
14. relever (ou retrousser) ses manches pròpiament i figuradament arromangar-se.
15. tirer la manche à (ou de) figuradament estirar per la màniga (o demanar la col·laboració de).
16. tirer par la manche estirar per la màniga.
    • figuradament estirar per la màniga (o atreure l’atenció de).
nom propi femení
17. [avec la majuscule ; la] geografia [mer] la Mànega.
    • [région] la Manxa.
adjectiu i masculí i femení
18. despectivament pocatraça, maldestre -a, incapaç.
masculí
19. mànec. Manche d’une hache, d’une cuillère, d’une casserole, d’un parapluie, mànec d’una destral, d’una cullera, d’una casserola, d’un paraigua.
20. agricultura [d’une charrue] esteva f.
21. [de côtelette, de gigot] os.
22. música [de guitare, de violon] mànec.
23. familiarment tanoca, totxo -a, beneit -a, pallús -ussa.
24. être, se mettre du côté du manche figuradament estar, posar-se al costat del més fort.
    • jeter le manche après la cognée [abandonner] tirar el barret al foc.
25. manche à (ou de) balai mànec d’escombra.
26. (ou manche à balai) familiarment aeronàutica palanca f de comandament.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç