Pronúncia: maʀʃe
-
verb intransitiu
- caminar. Mon grand-père marche avec peine, el meu avi camina amb dificultats. Il marchait sur les genoux, caminava de genolls. Il a besoin de béquilles pour marcher, necessita crosses per a caminar. Ils marchaient sur la pointe des pieds, caminaven de puntetes.
- [se déplacer à pied] anar, caminar. Il marchait à la tête du cortège, ella anava al capdavant del seguici.
- [se déplacer] anar, córrer, moure’s pron, avançar. L’armée marchait sur la ville, l’exèrcit avançava cap a la ciutat.
- [mécanisme, entreprise] anar, rutllar, marxar, funcionar. Cet appareil marche automatiquement, aquest aparell funciona automàticament. Une montre qui marche mal, un rellotge que va malament. Faire marcher la maison, portar la casa.
-
figuradament [une affaire]
rutllar, anar, marxar.
Ses études marchaient très bien, els seus estudis rutllaven molt bé .
- [adhérer] estar ficat -ada [en una conxorxa, etc]. Il marche dans la combine, està ficat a la maquinació (és de l’olla).
- [accepter] estar-hi d’acord, passar-hi. Je ne marche pas !, no hi passo!
- [avaler] empassar-se pron, [creure’s] pron. Elle avait marché dans mon histoire, s’havia empassat la meva història.
- [sous qqn] estar sota les ordres de.
-
ça marche
familiarment
això va bé (o la cosa rutlla).
• ça marche ? va bé tot (o que estàs bé)? -
faire marcher qqn
fer creure (o obeir).
- ensarronar (o entabanar, o fer beure a galet).
- tenir enganyat -ada (o fer anar com un hom vol).
- il ne marche pas, il court figuradament i familiarment s’ho empassa tot.
- marcher à pas de loup figuradament caminar de puntetes [sense fer soroll].
-
marcher au pas
anar al (o seguir el) pas.
• figuradament creure (o fer bondat, o ser obedient). - marcher avec (ou ensemble) lligar (o avenir-se).
- marcher comme sur des roulettes figuradament i familiarment anar sobre rodes (o com una seda).
- marcher dans [un endroit] ficar els peus. Il avait marché dans une flaque d’eau, havia ficat els peus en una bassa (d’aigua).
-
marcher droit
anar de dret [en un lloc].
• figuradament anar pel camí dret (o fer bondat). - marcher du même pas anar junts (o a l’hora).
- marcher en avant (ou marcher devant) anar al davant.
- marcher tout seul pròpiament i figuradament anar sense (o no necessitar) caminadors. verb intransitiu
- [sur] trepitjar. Il m’a marché sur le pied, m’ha trepitjat el peu. Défense de marcher sur les pelouses, prohibit de trepitjar la gespa.
- marcher sur des charbons ardents figuradament passar ànsia.
- marcher sur la tête figuradament i familiarment actuar d’una manera extravagant.
- marcher sur le corps (ou le ventre) de qqn pròpiament i figuradament atropellar algú.
-
marcher sur les talons de qqn
figuradament
estalonar (o trepitjar els talons).
• marcher sur qqn abraonar-se contra algú.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç