marier

Pronúncia: maʀje
    verb transitiu
  1. casar, maridar lit. Le maire les a mariés, els ha casat el batlle.
  2. figuradament [unir] casar, unir, maridar lit. Marier deux styles, casar (maridar) dos estils.
  3. être marié ésser (estar) casat -ada. Elle n’était pas mariée, no era casada.
  4. être marié de la main gauche familiarment viure amistançat -ada [amb algú].
  5. nous ne sommes pas mariés (ensemble) figuradament no tenim pas cap compromís [entre nosaltres].
  6. verb transitiu indirecte
  7. [avec, à] [unir une femme] casar (amb), maridar (amb) lit. Il avait marié sa fille avec (à) un avocat, havia casat la seva filla amb un advocat.
  8. regionalisme [s’unir à] casar-se (amb). Il l’avait mariée, s’hi havia casat (amb ella).
  9. verb pronominal
  10. [avec, à] casar-se (amb), maridar-se (amb) lit.
  11. [s’unir à une femme] casar-se, amullerar-se infr, mullerar-se infr. Il voulait se marier, es volia casar.
  12. figuradament [s’accorder] combinar-se, casar intr. Ces goûts se marient bien, aquests gustos casen bé.
  13. se marier civilement (ou à la mairie) casar-se civilment (o contreure matrimoni civil).
  14. se marier par procuration casar-se per poders.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç