Pronúncia: maʀje
-
verb transitiu
- casar, maridar lit. Le maire les a mariés, els ha casat el batlle.
- figuradament [unir] casar, unir, maridar lit. Marier deux styles, casar (maridar) dos estils.
- être marié ésser (estar) casat -ada. Elle n’était pas mariée, no era casada.
- être marié de la main gauche familiarment viure amistançat -ada [amb algú].
- nous ne sommes pas mariés (ensemble) figuradament no tenim pas cap compromís [entre nosaltres]. verb transitiu indirecte
- [avec, à] [unir une femme] casar (amb), maridar (amb) lit. Il avait marié sa fille avec (à) un avocat, havia casat la seva filla amb un advocat.
- regionalisme [s’unir à] casar-se (amb). Il l’avait mariée, s’hi havia casat (amb ella). verb pronominal
- [avec, à] casar-se (amb), maridar-se (amb) lit.
- [s’unir à une femme] casar-se, amullerar-se infr, mullerar-se infr. Il voulait se marier, es volia casar.
- figuradament [s’accorder] combinar-se, casar intr. Ces goûts se marient bien, aquests gustos casen bé.
- se marier civilement (ou à la mairie) casar-se civilment (o contreure matrimoni civil).
- se marier par procuration casar-se per poders.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç