marrant
| -ante

Pronúncia: maʀɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. popularment divertit -ida. Elle m’a raconté une histoire très marrante, m’ha explicat una història molt divertida.
  2. popularment estrafolari -ària, graciós -osa. Il avait un aspect très marrant, tenia un aspecte molt graciós .
    1. collonut -uda (sorprenent, insuportable). T’es vrainent marrante avec tes manies, ets collonuda tu amb les teves manies.
    2. estrany -a, curiós -osa, sorprenent. C’est marrant qu’il ne soit pas venu, és (ben) estrany que no hagi vingut.
  3. ce n’est pas marrant no fa (gens de) gràcia (o no és gens divertit).
  4. t’es marrant toi si... vas bé, cirerer, si... T’es marrant toi, si tu crois que je vais faire ton travail, vas bé, cirerer, si et penses que et faré la feina.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç