marre

Pronúncia: maʀ
adverbi en avoir marre popularment estar-ne tip -a (o fart -a, o fins al coll, o fins al capdamunt). J’en ai marre d’écouter tes histoires, n’estic fart, d’escoltar les teves històries .
• (il) y en a (ou c’est) marre ja n’hi ha prou.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç