matière

Pronúncia: matjɛʀ
    femení
  1. pròpiament física i filosofia matèria. Matière organique, matèria orgànica.
  2. [matériau] matèria, material. Matières plastiques, matèries plàstiques.
  3. figuradament [contenu d’un ouvrage] matèria. La matière d’un livre, la matèria d’un llibre .
    1. [objet des études scolaires] assignatura, matèria, disciplina. Une matière obligatoire, una assignatura (matèria) obligatòria.
    2. [motif, raison] fonament m, motiu m, raó. Il se plaint sans matière, es queixa sense fonament. Il n’y a pas matière à rire, no hi ha motiu per a riure.
  4. complément de matière gramàtica complement de matèria.
  5. donner (ou fournir) matière à donar motiu (o peu) a. Sa conduite avait donné matière à la critique, el seu comportament havia donat motiu a la crítica.
  6. en matière... [dans le domaine] en matèria (o en qüestions) .... En matière artistique, je préfère être prudent, en matèria artística m’estimo més ésser prudent .
    • dret [dans le domaine] en matèria. C’est un spécialiste en matière criminelle, és especialista en matèria criminal.
  7. en matière de [en ce qui concerne] en matèria de. En matière d’art me prononcer je ne peux pas, no puc opinar en matèria d’art.
  8. entrée en matière [d’un discours] introducció (o preàmbul m).
  9. entrer en matière entrar en matèria.
  10. les matières anatomia les matèries fecals (o els excrements m).
  11. matière d’un délit dret matèria d’un delicte.
  12. matière grise anatomia matèria grisa.
  13. matière imposable economia líquid m (o matèria) imposable.
  14. matière sommaire dret assumpte m tractat per via sumària.
  15. matières premières primeres matèries.
  16. table des matières índex m [del contingut d’un llibre].
  17. trouver matière à trobar (un) motiu de (o tenir peu per a). Maintenant ils avaient trouvé matière à plaisanter, ara ja havien trobat un motiu de broma.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç