Pronúncia: meʃɑ̃ -ɑ̃t
-
adjectiu
- [qui cherche à faire du mal, nuisible] dolent -a, mal -a. Un homme méchant (un méchant homme), un home dolent.
- [malveillant] malvat -ada, malintencionat -ada, pervers -a, malparit -ida fam.
- [aspect, expression] malèvol -a, feridor -a, ofensiu -iva, punyent. Un regard méchant, una mirada malèvola.
- [qui se conduit mal - un enfant] dolent -a, entremaliat -ada.
- [agressif ; animal] perillós -osa, ferotge, feroç. Chien méchant, gos perillós.
- [désagréable, dangereux] perillós -osa, lleig -etja, mal -a, molt dolent -a. Une méchante affaire, un mal afer, un assumpte lleig. Être de méchante humeur, tenir molt mal humor (un humor de mil dimonis).
- literàriament [qui ne vaut rien] dolent -a, mal -a..., desastrós -osa, nefast -a. Un méchant livre, un mal llibre. Un méchant poète, un mal poeta.
- antigament [insignifiant] pobre -a, trist -a.
-
familiarment [extraordinaire]
de cal déu, de ca l’ample.
J’ai une méchante faim, tinc una gana de ca l’ample .
• ce n’est pas bien méchant no passa res (o no cal patir). - être méchant comme une teigne (ou comme la gale) ésser més dolent -a que la pesta (o que la tinya).
-
être plus bête que méchant
familiarment
ésser més totxo -a que dolent -a.
• no tenir malícia [algú]. - une personne méchante una persona dolenta (o una mala bèstia fam). masculí i femení
- dolent -a, malvat -ada, mala persona. Les bons et les méchants, els bons i els dolents.
-
faire le méchant
enfurismar-se (o alçar la veu).
• protestar (o no creure, o no obeir, o resistir-s’hi).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç