méchant
| -ante

Pronúncia: meʃɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. [qui cherche à faire du mal, nuisible] dolent -a, mal -a. Un homme méchant (un méchant homme), un home dolent.
  2. [malveillant] malvat -ada, malintencionat -ada, pervers -a, malparit -ida fam.
  3. [aspect, expression] malèvol -a, feridor -a, ofensiu -iva, punyent. Un regard méchant, una mirada malèvola.
  4. [qui se conduit mal - un enfant] dolent -a, entremaliat -ada.
  5. [agressif ; animal] perillós -osa, ferotge, feroç. Chien méchant, gos perillós.
  6. [désagréable, dangereux] perillós -osa, lleig -etja, mal -a, molt dolent -a. Une méchante affaire, un mal afer, un assumpte lleig. Être de méchante humeur, tenir molt mal humor (un humor de mil dimonis).
  7. literàriament [qui ne vaut rien] dolent -a, mal -a..., desastrós -osa, nefast -a. Un méchant livre, un mal llibre. Un méchant poète, un mal poeta.
  8. antigament [insignifiant] pobre -a, trist -a.
  9. familiarment [extraordinaire] de cal déu, de ca l’ample. J’ai une méchante faim, tinc una gana de ca l’ample .
    ce n’est pas bien méchant no passa res (o no cal patir).
  10. être méchant comme une teigne (ou comme la gale) ésser més dolent -a que la pesta (o que la tinya).
  11. être plus bête que méchant familiarment ésser més totxo -a que dolent -a.
    • no tenir malícia [algú].
  12. une personne méchante una persona dolenta (o una mala bèstia fam).
  13. masculí i femení
  14. dolent -a, malvat -ada, mala persona. Les bons et les méchants, els bons i els dolents.
  15. faire le méchant enfurismar-se (o alçar la veu).
    • protestar (o no creure, o no obeir, o resistir-s’hi).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç