menacer

Pronúncia: mənase
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament amenaçar. Elle m’a menacé de me congédier, m’ha amenaçat que em despatxaria.
  2. menacer de mort amenaçar de mort.
  3. la pluie menace (el temps) amenaça pluja (o sembla que vol ploure).
    4. verb transitiu indirecte
  4. [de] [instrument] amenaçar (amb). Il l’a menacée d’un poignard, l’ha amenaçada amb un punyal.
  5. [danger] amenaçar. Le toit menace de s’écrouler, la teulada amenaça d’esfondrar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç