mentir

Pronúncia: mɑ̃tiʀ
    verb intransitiu
  1. mentir. Mentir effrontément, mentir descaradament.
  2. à beau mentir qui vient de loin de llunyes terres llargues mentides.
  3. faire mentir fer mentir (o desmentir).
  4. il ment comme il respire menteix per la gola (o pel coll, o per la barba) [descaradament].
  5. mentir comme un arracheur de dents dir més mentides que el diari (o mentir per la gola, o pel coll, o per la barba).
  6. sans mentir sense mentir (o a dir veritat).
    7. verb intransitiu
  7. [à] faltar a [la fe, una promesa, etc].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç