Pronúncia: mɛʀd
-
femení
-
pròpiament, figuradament i familiarment
merda.
C’est de la merde (ou c’est une merde), és una merda .
- merder m. Foutre la merde, fotre merder.
- de merde fastigós -osa (o de merda). Un temps de merde, un temps fastigós.
- être dans la merde jusqu’au cou estar amb la merda al coll.
- il ne se prend pas pour une (ou de la) merde no es moca amb mitja màniga (o té molts fums).
- merde de chien caca de vaca [cosa menyspreable].
interjecció
-
merda!, punyeta!, me cago en!.
- [pour qqn, qqch] merda per a..., a la merda.... Merde pour celui qui le lira, merda per a qui ho llegeixi.
- merde alors ! doncs merda!
- dire merde à qqn dir que no (o dir que merda) a algú. Moi, je voulais jouer, mais mes amis m’ont dit merde, jo volia jugar, però els amics m’han dit que no (que merda).
- oui ou merde ? sí o no?
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç