merde

Pronúncia: mɛʀd
    femení
  1. pròpiament, figuradament i familiarment merda. C’est de la merde (ou c’est une merde), és una merda .
    1. merder m. Foutre la merde, fotre merder.
    2. de merde fastigós -osa (o de merda). Un temps de merde, un temps fastigós.
    3. être dans la merde jusqu’au cou estar amb la merda al coll.
    4. il ne se prend pas pour une (ou de la) merde no es moca amb mitja màniga (o té molts fums).
    5. merde de chien caca de vaca [cosa menyspreable].
  2. interjecció
  3. merda!, punyeta!, me cago en!.
    1. [pour qqn, qqch] merda per a..., a la merda.... Merde pour celui qui le lira, merda per a qui ho llegeixi.
    2. merde alors ! doncs merda!
    3. dire merde à qqn dir que no (o dir que merda) a algú. Moi, je voulais jouer, mais mes amis m’ont dit merde, jo volia jugar, però els amics m’han dit que no (que merda).
    4. oui ou merde ?o no?



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç