merder

Pronúncia: mɛʀde
verb intransitiu familiarment [qqn] cagar-se pron (a les calces), fer llufa, quedar-se pron clavat -ada (garratibat -ada) [no saber què dir]. Il a merdé à l’examen, ha fet llufa a l’examen .
• [qqch] fer llufa, anar-se’n pron a la merda.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç