mériter

Pronúncia: meʀite
    verb transitiu
  1. merèixer, meritar infr.
    2. verb transitiu indirecte
  2. [de] fer-se pron digne (de).
  3. il a bien mérité de la patrie figuradament s’ha fet digne de mèrit.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç