Pronúncia: min
-
femení
- [aspect du visage] semblant m, cara, fila fam. Juger les gens sur (d’après) leur mine, jutjar la gent per la cara que fa.
- figuradament cara, pinta. Ce rôti a bonne mine, aquest rostit fa bona pinta.
- infreqüent [aspect du corps] córpora.
-
avoir bonne mine
fer bona cara (o fer bon (o bell) semblant lit).
• familiarment irònicament fer una fila estranya. -
avoir une mine de papier mâché
figuradament
ésser un motlle de fer carotes [molt lleig].
• fer molt mala cara (o fer cara de pomes agres). - avoir une mine défaite fer cara llarga (o de mal conhort infr).
- avoir une mine de déterré fer molt mala cara.
-
faire des mines
fer melindros (o melindrejar).
• fer carasses (o fer carotes, o fer ganyotes). - faire grise mine fer un paper fred.
- faire la mine fer mala cara (o estar de mala lluna, o de mala ullera fam).
- faire une mine de dix pieds de long figuradament fer una cara molt llarga (o molt estirada, o de deu pams).
- faire mine de fer semblant de (o fer cara de, o semblar que, o fer la impressió de). Il a fait mine de lui donner un coup de poing, ha fet la impressió que li donava un cop de puny.
-
mine de rien
familiarment
com aquell qui res.
Mine de rien, demande-lui de te raconter tout, demana-li que t’ho expliqui tot, com aquell qui res .
• tu en as une mine ! quina (mala) cara que fas!
Vegeu també:
mine2
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç