ministre

Pronúncia: ministʀ
    masculí
  1. cristianisme ministre -a. Le ministre du culte, el ministre del culte.
  2. [du gouvernement catalan] conseller -a.
  3. avoir un courrier de ministre familiarment rebre més cartes que un ministre.
  4. bureau ministre escriptori de ministre.
  5. ministre des autels (ou de Dieu) cristianisme ministre -a de l’Església (o de Déu).
  6. (ou ministre d’État) ministre -a. La nomination d’un ministre, el nomenament d’un ministre. Le Conseil des ministres, el consell de ministres. Madame le (la) ministre, la senyora ministra. Le ministre de l’Intérieur, el ministre de l’interior (el conseller de governació). Le Premier ministre, el primer ministre. Un ministre sans portefeuille, un ministre sense cartera.
  7. ministre plénipotentiaire ministre -a plenipotenciari -ària.
  8. premier ministre primer -a ministre -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç