Pronúncia: miʀakl
-
masculí
- figuradament religió i literatura miracle. Je ne crois pas aux miracles, no crec en els miracles.
- cela tient du miracle això és un fet miraculós (o és un miracle).
- crier (au) miracle figuradament i familiarment encantar-se (o meravellar-se, o embadalir-se, o embadocar-se, o quedar encantat -ada, o creure-s’ho tot).
- faire (ou accomplir) des miracles figuradament fer miracles (o meravelles). Elle accomplit des miracles avec le riz, fa miracles amb l’arròs.
- il n’y a pas de quoi crier miracle no n’hi ha pas per a tant.
- par miracle per miracle. Elle en avait réchappé par miracle, se n’havia salvat per miracle. adjectiu
- miraculós -osa. Un remède miracle, un remei miraculós.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç