mirer

verb transitiu
1. apuntar [fer punteria].
2. literàriament emmirallar, reflectir.
3. [des œufs] examinar a contraclaror.
4. antigament mirar fixament, mirar fit a fit, fitar.
verb pronominal
5. literàriament emmirallar-se. Se mirer dans l’eau, emmirallar-se a l’aigua.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç