Pronúncia: mɔ̃taɲ
-
femení
- geografia muntanya. Les flancs (les pentes, les versants) d’une montagne, els vessants d’una muntanya. Le sommet d’une montagne, el cim d’una muntanya.
- figuradament muntanya, amuntegament m, munt m.
-
en faire des montagnes
figuradament
veure-hi massa dificultats (o exagerar les dificultats).
• faire battre des montagnes ésser l’esca de les raons (o sembrar la discòrdia, o la zitzània lit). -
gros (ou grand) comme une montagne
alt com un Sant Pau.
• [une chose] gran com una casa de pagès. - gros comme une montagne gras com un bocoi.
- montagne à vaches familiarment i despectivament esports muntanya de pendents suaus i sense dificultats per als alpinistes.
- montagnes russes jocs d’entreteniment muntanyes russes.
- (se) faire une montagne de qqch figuradament fer-ne (o fer-se-li) una muntanya. Elle se faisait une montagne de ce travail, aquesta feina se li feia (li era) una muntanya.
- soulever (ou déplacer) des montagnes figuradament moure muntanyes. Un enthousiasme, une foie qui soulève les montagnes, un entusiasme, una fe capaç de moure muntanyes.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç