morceau

Pronúncia: mɔʀso
    masculí
  1. tros. Un morceau de terre, un tros de terra.
  2. [d’aliment, un objet détruit] tros, bocí. Un morceau de fromage, un tros de formatge. Casser en mille morceaux, trencar en mil trossos.
  3. [de viande] tall, tros, bocí. Un morceau de viande, un tall de carn.
  4. [coupé] tallada f. Un morceau de melon, una tallada de meló.
  5. [de sucre] terròs. Deux morceaux de sucre, dos terrossos de sucre.
  6. música i literatura fragment. Morceaux choisis, fragments escollits.
  7. arquitectura obra f.
  8. aimer les bons morceaux figuradament agradar-li la bona taula.
    • avaler le morceau empassar-s’ho tot (o empassar-se la píndola).
  9. bas morceaux deixalles f (o rebuig sing, o restes f, o despulles f).
  10. casser (ou cracher , ou lâcher , ou manger) le morceau figuradament i familiarment cantar (o xerrar, o buidar el pap o el sac) [en un interrogatori].
    • c’est un gros morceau costa d’empassar (o costa de pair, o és un bocí de mal empassar, o no m’ho puc acabar) [no és fàcil d’acceptar].
  11. emporter le morceau figuradament fer el paquet (o aprofitar-se) [d’alguna cosa].
    • [gagner qqch] ficar-s’ho a la butxaca.
  12. être en mille morceaux estar esmicolat -ada (o fet -a miques), o haver-se trencat en mil bocins.
  13. mâcher les morceaux figuradament donar una cosa mastegada.
    • manger un morceau familiarment fer un mos (o una mossada).
  14. mettre en morceaux fer trossos (o trossejar, o fer bocins, o esbocinar).
  15. morceau de choix (ou de roi) figuradament el tall (o el tros) del lleó [el tros millor].
  16. recoller les morceaux figuradament i familiarment fer les paus [una parella desavinguda].
  17. tomber en morceaux caure a trossos [desintegrar-se, alguna cosa].
  18. un sacré morceau figuradament i familiarment un tros d’home (o un homenàs).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç